Sèrie realitzada els voltants de la dècada dels 70.
L' escultor parteix del tema de la creu- una creu més genèrica i fins i tot vegetal, que no pas religiosa- i a vegades del nínxol, és a dir, d' allò emergent , convex, en contra d' allò que és
còncau. En alguna maqueta hi presenta l'associació dona/creu, com un múltiple en porcellana. Es relaciona molt directament amb l' època i les sèries que l' escultor anomena del "plec i l' arruga dels materials tous".Algunes de les icones presents en aquest grup d' escultures són recurrents en tota la seva obra. Si bé com dèiem la icona de la creu és pren fonamentalment en tant que objecte plàstic contundent, també és cert que no es pot deslligar del seu significat religiós- les referències religioses no solament són presents en aquesta sèrie, sinó també en obres com "A Teresa de Jesús". I no cal dir-ho, també ho són en l' espai de la "Cúpula dels sants", una mena d' apoteosi de la iconografia cristiana. I fins i tot, al "Mural de culs"- a l' entrada del taller de l'escultor, al Bosc de can Ginebreda- hi ha inserida una creu de ferro, pel paral.lelisme que s'estableix entre aquesta forma i la dels plecs de les natges i les cuixes. Una creu universal, que també és el sol i altres simbologies, no ben bé de mort.
Una altra imatge recurrent és la de la calavera. Una icona que pot significar, estrictament, la mort, però que també, sens dubte, té un clar referent religiós, ja que l' art catòlic- i especialment del segle XV al Barroc- l' ha utilitzat amb profusió. Sorprenentment, creu, calavera i instint genèsic, a través del misticisme, van perfectament relacionats, com ho demostra la literatura des de la mateixa religió catòlica, del Kempis a Santa Teresa de Jesús, passant pels devocionaris.
L' escultor parteix del tema de la creu- una creu més genèrica i fins i tot vegetal, que no pas religiosa- i a vegades del nínxol, és a dir, d' allò emergent , convex, en contra d' allò que és
còncau. En alguna maqueta hi presenta l'associació dona/creu, com un múltiple en porcellana. Es relaciona molt directament amb l' època i les sèries que l' escultor anomena del "plec i l' arruga dels materials tous".Algunes de les icones presents en aquest grup d' escultures són recurrents en tota la seva obra. Si bé com dèiem la icona de la creu és pren fonamentalment en tant que objecte plàstic contundent, també és cert que no es pot deslligar del seu significat religiós- les referències religioses no solament són presents en aquesta sèrie, sinó també en obres com "A Teresa de Jesús". I no cal dir-ho, també ho són en l' espai de la "Cúpula dels sants", una mena d' apoteosi de la iconografia cristiana. I fins i tot, al "Mural de culs"- a l' entrada del taller de l'escultor, al Bosc de can Ginebreda- hi ha inserida una creu de ferro, pel paral.lelisme que s'estableix entre aquesta forma i la dels plecs de les natges i les cuixes. Una creu universal, que també és el sol i altres simbologies, no ben bé de mort.
Una altra imatge recurrent és la de la calavera. Una icona que pot significar, estrictament, la mort, però que també, sens dubte, té un clar referent religiós, ja que l' art catòlic- i especialment del segle XV al Barroc- l' ha utilitzat amb profusió. Sorprenentment, creu, calavera i instint genèsic, a través del misticisme, van perfectament relacionats, com ho demostra la literatura des de la mateixa religió catòlica, del Kempis a Santa Teresa de Jesús, passant pels devocionaris.