La sèrie que l'escultor anomena "Plecs i arrugues dels materials tous" va ésser realitzada entre les dècades dels 60 i 70, si bé les preocupacions plàstiques que la fonamenten són recurrents en la seva obra.
S'hi pot incloure una subsèrie anomenada per l'escultor "atropellaments i violacions", així com l' anomenada de "lligaments".
Aquestes escultures mostren un treball sobre la plasticitat dels materials tous, naturals o artificials, a partir de l' observació del seu comportament a la natura (arbres, fruites, etc.). L' escultor parteix d' un treball i una reflexió prèvies, mitjançant observacions com les esmentades, curosament dibuixades, anotades i, fins i tot, teoritzades.
El material predominant de l' obra final és el formigó: un material dur i de comportament "petri" però que, paradoxalment, explora la pròpia plasticitat i mal.leabilitat. En alguns casos s' hi inclou algun pigment o bé òxid. El punt de partida són diverses maquetes, gairebé sempre realitzades en guix. En algun cas, per a petits formats- com és corrent en tota la seva obra- empra la fusta, l'alabastre (talla directa i esculpit), el polièster, l'alumini o el bronze- (emmotllats), i fins i tot combinacions d' un o més materials- per exemple, fusta i polièster-.
Algunes peces, es relacionen formalment amb les de la sèrie de la "Dona cangur",, però d’altres s'endinsen en el tema de l' emergència. En tots els casos ens referim a les formes preferides en les primeres etapes de l'obra de l'escultor: arrodonides i turgents, sovint inspirats clarament en parts de l' anatomia femenina.
S'hi pot incloure una subsèrie anomenada per l'escultor "atropellaments i violacions", així com l' anomenada de "lligaments".
Aquestes escultures mostren un treball sobre la plasticitat dels materials tous, naturals o artificials, a partir de l' observació del seu comportament a la natura (arbres, fruites, etc.). L' escultor parteix d' un treball i una reflexió prèvies, mitjançant observacions com les esmentades, curosament dibuixades, anotades i, fins i tot, teoritzades.
El material predominant de l' obra final és el formigó: un material dur i de comportament "petri" però que, paradoxalment, explora la pròpia plasticitat i mal.leabilitat. En alguns casos s' hi inclou algun pigment o bé òxid. El punt de partida són diverses maquetes, gairebé sempre realitzades en guix. En algun cas, per a petits formats- com és corrent en tota la seva obra- empra la fusta, l'alabastre (talla directa i esculpit), el polièster, l'alumini o el bronze- (emmotllats), i fins i tot combinacions d' un o més materials- per exemple, fusta i polièster-.
Algunes peces, es relacionen formalment amb les de la sèrie de la "Dona cangur",, però d’altres s'endinsen en el tema de l' emergència. En tots els casos ens referim a les formes preferides en les primeres etapes de l'obra de l'escultor: arrodonides i turgents, sovint inspirats clarament en parts de l' anatomia femenina.