Dintre els grans blocs temàtics- desglossats en sèries- que ens proposa Xicu Cabanyes, a continuació del que anomena "A les persones", hi podríem situar la sèrie de "Monuments",dins el bloc temàtic "A les idees".
El diccionari defineix el terme Monument com a "obra d'escultura o d'arquitectura erigida per perpetuar el record d' una persona o un fet memorable": potser una definició una mica restrictiva, ja que en forma de monument també s' homenatgen les idees. I és en aquest terreny de les abstraccions on, precisament, l'escultura hi té més a dir.
En el cas d'aquestes obres monumentals del Bosc de can Ginebreda -monumentals en el doble sentit del mot, per la significació i per les dimensions-, s' ha de dir, que com sol ser preceptiu en aquest gènere eminentment públic, no es tracta pas d' obres d' encàrrec, sinó que han nascut de l'imaginari estètico-ideològic del propi escultor.
De fet, cap espai més "monumental" i més apte que un bosc per a dreçar-hi monuments.
Uns monuments, no cal dir-ho, ben diferents dels convencionals en algun aspecte- com és ara la forta presència d' ingredients de caire conceptual, derivats de la pròpia força i potència del bosc, la terra i els arbres- però que, en d' altres,fan servir els ingredients més típics- gran escala, tendència al monòlit, etc.-.
Cal dir que cadascun d' aquests monuments es situa en un indret paisatgístic triat expressament i que, per tant, forma part important de la mateixa escultura.
En aquesta sèrie hi incloem les “escultures penetrables”.
El diccionari defineix el terme Monument com a "obra d'escultura o d'arquitectura erigida per perpetuar el record d' una persona o un fet memorable": potser una definició una mica restrictiva, ja que en forma de monument també s' homenatgen les idees. I és en aquest terreny de les abstraccions on, precisament, l'escultura hi té més a dir.
En el cas d'aquestes obres monumentals del Bosc de can Ginebreda -monumentals en el doble sentit del mot, per la significació i per les dimensions-, s' ha de dir, que com sol ser preceptiu en aquest gènere eminentment públic, no es tracta pas d' obres d' encàrrec, sinó que han nascut de l'imaginari estètico-ideològic del propi escultor.
De fet, cap espai més "monumental" i més apte que un bosc per a dreçar-hi monuments.
Uns monuments, no cal dir-ho, ben diferents dels convencionals en algun aspecte- com és ara la forta presència d' ingredients de caire conceptual, derivats de la pròpia força i potència del bosc, la terra i els arbres- però que, en d' altres,fan servir els ingredients més típics- gran escala, tendència al monòlit, etc.-.
Cal dir que cadascun d' aquests monuments es situa en un indret paisatgístic triat expressament i que, per tant, forma part important de la mateixa escultura.
En aquesta sèrie hi incloem les “escultures penetrables”.