D'EROS A THANATOS
S’emmmarca dins del gran cicle dedicat "a les persones"- que inclou també la sèrie de "Venus rotundes"- Aquesta és una de les sèries centrals de l' obra de l' escultor, en què juga amb la temàtica, explícitament present, del sexe i de la mort.
L' eterna dualitat amor/naixement, mort/extinció és resolt d' una forma en què el símbol, a vegades inequívocament directe, és transcendit sovint, pel joc plàstic que s' en deriva.
No es tracta, doncs, de fer-ne una primera lectura com a material explícitament sexual , sinó que aquest pretext eròtic o escatològic, fet de grans arquetipus, de fet va molt més enllà.
Aquesta sèrie és va realitzar, majoritàriament, durant les dècades dels 70 i 80.
Formalment, hi podem trobar tres línies:
1) obres que parteixen de les formes femenines i, especialment, de l' etapa de les “Venus rotundes”, com és el cas de l' escultura "A Teresa de Jesús".Hi ha, també, una representació del cos masculí.
2)obres que parteixen del cos femení, però que el transformen introduint-hi algun element de caire formal i simbòlic alhora: és el cas , per exemple, de la "Dona canal", que formaria part, també de la subsèrie "Canaleres del silenci".
3)obres més minimalistes, en què el treball plàstic es realitza a l' entorn de la part visible del sexe i, particularment, del penis masculí.
Les obres plantegen una reflexió global a l' entorn dels temes persona/sexe, amor i mort, amb l'ús figurat o explícit, de recursos formals que hi al.ludeixen (penis, felació, calaveres, etc.)
S’emmmarca dins del gran cicle dedicat "a les persones"- que inclou també la sèrie de "Venus rotundes"- Aquesta és una de les sèries centrals de l' obra de l' escultor, en què juga amb la temàtica, explícitament present, del sexe i de la mort.
L' eterna dualitat amor/naixement, mort/extinció és resolt d' una forma en què el símbol, a vegades inequívocament directe, és transcendit sovint, pel joc plàstic que s' en deriva.
No es tracta, doncs, de fer-ne una primera lectura com a material explícitament sexual , sinó que aquest pretext eròtic o escatològic, fet de grans arquetipus, de fet va molt més enllà.
Aquesta sèrie és va realitzar, majoritàriament, durant les dècades dels 70 i 80.
Formalment, hi podem trobar tres línies:
1) obres que parteixen de les formes femenines i, especialment, de l' etapa de les “Venus rotundes”, com és el cas de l' escultura "A Teresa de Jesús".Hi ha, també, una representació del cos masculí.
2)obres que parteixen del cos femení, però que el transformen introduint-hi algun element de caire formal i simbòlic alhora: és el cas , per exemple, de la "Dona canal", que formaria part, també de la subsèrie "Canaleres del silenci".
3)obres més minimalistes, en què el treball plàstic es realitza a l' entorn de la part visible del sexe i, particularment, del penis masculí.
Les obres plantegen una reflexió global a l' entorn dels temes persona/sexe, amor i mort, amb l'ús figurat o explícit, de recursos formals que hi al.ludeixen (penis, felació, calaveres, etc.)