Sèrie anomenada per l' escultor Dones Cangur, realitzada durant els anys 70. En va fer una exposició a la Fontana d' Or, de Girona (Centre de Cultura de la Caixa de Girona), amb l'edició d' un text i la celebració d' una conferència en què l' escultor , i en Jaume Fàbrega n’ exposàvemnl'entrellat.

Són peces de formigó o polièster inspirades en les anomenades Venus paleolítiques, com la de Willendorf (Austria) de Lespugue (Gascunya) i algunes de mediterrànies. Les seves formes protuberants, doncs, al.ludeixen a l' arquetip de la fertilitat.

Les peces prehistòriques, de tamany petit, exhibeixen un fort desenvolupament de les característiques sexuals secundàries (pits i anques), i s' han interpretat com a deesses-mare. A la Mediterrània s' han trobat figures similars, si bé, a vegades, més estilitzades (com les de la mar Egea) però que també s' interpreten com a símbols de la fecunditat. D' aquí també en sorgiria la deessa de l' amor, coneguda amb el nom d’Afrodita a Grècia i de Venus en el món romà.

En el text esmentat, l' escultor hi deia:"Fa molts anys que conec les Venus prehistòriques de Willendorf i la Dona de la Banya de Laussel (Dordonya) i sempre m' han impressionat per la seva expressió de quelcom exacta i ben explicat. Trobo que es veu clar que aquest concepte de persona serveix per rebre, emmagatzemar i incubar vida. Aquestes dones són arrodonides, per estar sempre en un mateix lloc. Una mena de laboratori. Tot és pit i ventre, sacsons o plecs de carn.

a pensar que ha menjat durant mesos perquè li quedi a dins una mena de rebost per nodrir el qui incuben. Els braços i les cames acaben desproporcionats, petits, com si només haguessin de servir per acostar el menjar a la boca".