Grup d' escultures, generalment de petit format, que estan executades partint de la idea- real o conceptual- que l' aigua n' ha de formar part. Dècada dels 70.
D'aquesta manera, presenten canalitzacions, balmes, corbes, relleus i forats en els quals l' aigua hi circula, en surt o en cau. Hi dominem les formes curvilínies i de caràcter orgànic, com si la matèria ja s' hagués fet ressò de l'extrema delicadesa del material.
L'escultor ens proposa un suggerent diàleg - a vegades metafòric, a vegades real- amb l' aigua, com a constructora de formes- alhora capriciosa i poderosa-. Sosté que l' aigua és tan agraïda, que per ella mateixa és un excel.lent escultor i, si es fa jugar intel.ligentment amb les formes, hom en pot obtenir uns resultats plàsticament esplèndids.
Aquestes escultures, com moltes d' altres del Bosc de can Ginebreda, parteixen de l' observació de la realitat: de com quan plou, o en els cursos d' aigua, a les fonts, etc., l' aigua, els seus brolls, raigs, regalims conformen una suggerent plàstica de la natura.
De fet, l' escultor -sempre interessat en el tema-, va realitzar diverses maquetes de formes en interacció amb l' aigua corrent, i a partir d' aquestes objectes i d' accions produïdes per la pluja, les gotes d' aigua, els corrents, etc, en va realitzar un film en 8 mm ("Poètica i mecànica del'aigua", amb Esteve Palmada,1970), que podríem situar perfectament dins el corrent d' art no objectual i, més concretament, del videoart (si bé en aquells moments no era un format assequible).Algunes d' aquestes escultures amb jocs d' aigua, de gran format, estan emplaçades en llocs públics.
D'aquesta manera, presenten canalitzacions, balmes, corbes, relleus i forats en els quals l' aigua hi circula, en surt o en cau. Hi dominem les formes curvilínies i de caràcter orgànic, com si la matèria ja s' hagués fet ressò de l'extrema delicadesa del material.
L'escultor ens proposa un suggerent diàleg - a vegades metafòric, a vegades real- amb l' aigua, com a constructora de formes- alhora capriciosa i poderosa-. Sosté que l' aigua és tan agraïda, que per ella mateixa és un excel.lent escultor i, si es fa jugar intel.ligentment amb les formes, hom en pot obtenir uns resultats plàsticament esplèndids.
Aquestes escultures, com moltes d' altres del Bosc de can Ginebreda, parteixen de l' observació de la realitat: de com quan plou, o en els cursos d' aigua, a les fonts, etc., l' aigua, els seus brolls, raigs, regalims conformen una suggerent plàstica de la natura.
De fet, l' escultor -sempre interessat en el tema-, va realitzar diverses maquetes de formes en interacció amb l' aigua corrent, i a partir d' aquestes objectes i d' accions produïdes per la pluja, les gotes d' aigua, els corrents, etc, en va realitzar un film en 8 mm ("Poètica i mecànica del'aigua", amb Esteve Palmada,1970), que podríem situar perfectament dins el corrent d' art no objectual i, més concretament, del videoart (si bé en aquells moments no era un format assequible).Algunes d' aquestes escultures amb jocs d' aigua, de gran format, estan emplaçades en llocs públics.