Com diu en Xicu Cabanyes, si fos tant fàcil explicar-se sense enganyar ningú i trobar la comprensió i la tolerància dels qui escolten, aleshores sí que seria gloriós fer d’artista, encara que no triomfessis. Però d’una o d’altre manera tots trobem trucs per seduir i llimar resistències i també perquè ens sedueixin, fabricant aquesta deliciosa corrent que ens portarà, enlluernats, davant de les grans veritats i també de les mentides més miserables de la producció artística.

Vivim un temps en què tot passa tan ràpid, que les persones sensibles no podem evitar estar constantment neguitoses degut els esforços que hem de fer per posar-nos al dia sense que ens entabanin.

La nostra cultura occidental, tant bon punt s’ha pogut desempallegar de les mentires del clero i la basarda dels militars, ha crescut fins a quotes inimaginables de llibertat mental.

Hem crescut tant amb aquest excés d’informació sense pair que el més insignificant dels homes es creu un deu vivent i qualsevol desaprensiu es veu amb cor de fer propostes agosarades que ni ell mateix es creu, només per veure si ens ho empassem i poder viure de franc. Aguantar tots aquest paràsits, que abusen dels avantatges que dóna la llibertat, és el preu que hem de pagar tots els que creiem  que l’esforç i l’honestedat són les úniques eines que ens poden donar l’autentica llibertat.

Hem comprovat com el pas del temps és implacable amb la producció humana, reafirmant el que s’ha fet amb convicció i esborrant el que és ordinari o barroer, pensat tant sols amb l’objectiu d’obtenir resultats immediats.

Estem convençuts que gaudireu com nosaltres d’aquest màgic “Passeig per el Bosc” i que la força tel·lúrica i el magnetisme de les seves escultures us seduiran per sempre més.